Xerrada-debat 18/11/2022 a l’Espai Gramenet:
“Dèficit de la política municipal en matèria d’habitatge i espais lliures a Santa Coloma de Gramenet”
L’habitatge és un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola i un espai essencial per a que les persones puguin desenvolupar un projecte personal, familiar i de vida digne i que hauria d’estar garantit com l’educació, la salut o l’alimentació.
No obstant això, durant aquestes darreres dècades de neoliberalisme, l’habitatge, com el sòl, el territori o els bens naturals, han passat de ser bens d’ús a ser meres mercaderies amb l’objectiu d’especular-hi i obtenir els màxims guanys privats en el menor temps possible per continuar acumulant grans capitals privats, en detriment de la vida material de la societat.
En aquesta primera xerrada en l’Espai Gramenet s’ha volgut començar a analitzar el problema de l’habitatge a Santa Coloma de Gramenet i quines són les polítiques municipals en matèria d’habitatge en un context global que es comú.
En aquesta xerrada debat hi han intervingut:
Antoni Sancho, arquitecte
Joana Rodríguez, Sindicat de llogateres i llogaters
Fernando Gálvez, membre de la PAH Gramenet
Presentació: Carles Valls
Vídeo 1/ Intervenció I:
Antoni Sancho, arquitecte.
L’Antoni Sancho planteja la seva intervenció a partir d’una anàlisi crítica del Pla Local de l’Habitatge (PLH) de 2021, de la Modificació puntual de PGM per a l’obtenció d’habitatge assequible de 2022 i dels espais lliures versus densificació de la ciutat. En la seva exposició mostra com aquests plans, més enllà de la propaganda municipal que genera confusió deliberada entre “habitatge assequible” i “habitatge social”, no resolen de cap manera el problema de l’habitatge a la ciutat, ni el fan assequible a la població amb pocs recursos i, a més, en alguna de les propostes el que fan es generar habitatge marginal.
Per altra banda, a partir de les característiques de la ciutat, reflexiona sobre si, en un context en el què la tendència és al decreixement poblacional, allò que cal realment és construir més habitatge o bé recuperar els milers de pisos buits que hi ha, molts d’ells en mans de bancs i fons voltor, i d’aquesta manera recuperar espais lliures i zones verdes de les què la ciutat n'és deficitària.
Vídeo 2/ Intervenció II:
Joana Rodríguez,
Sindicat de llogateres i llogaters
La Joana Rodríguez explica que la gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d’un barri, antigament degradat o de classe baixa, per tal “d’ennoblir-lo” i que acabi sent de classe mitjana o alta. És a dir, s’inverteix en un barri, una zona o un edifici degradat o en desús en el què hi viuen famílies amb pocs recursos econòmics o en situació vulnerable, els reformen i les expulsen per donar entrada a famílies amb alts recursos econòmics que poden pagar uns preus de venda o lloguer més alts.
Així, l’objectiu dels grans inversos immobiliaris que venen a comprar a bon preu no és el de millorar aquests espais per a gaudi de les famílies que hi viuen sinó que el seu únic objectiu és obtenir els màxims beneficis en el menor temps possible. Això ha fet que en els darrers anys s’hagi disparat el nombre d’habitatges dedicats al mercat turístic o al de lloguer temporal (de menys d’11 mesos) pels beneficis milionaris que representa aquesta modalitat per als fons d’inversió locals i estrangers. Fet que ha anat creant un greu problema per a l’accés a l’habitatge.
I la principal causa per la qual els diferents governs no resolen aquest problema i no regulin l’increment dels preus de lloguer és perquè la pressió dels lobbys financers i immobiliaris és tan gran que no hi ha cap govern que tingui nassos de tallar-los les ales. De fet, han estat les polítiques d’aquests governs les que ho han fet possible.
Vídeo 3/ Intervenció III:
Fernando Gálvez,
Membre de la PAH Gramenet
Per a Fernando Gálvez, el govern de la Generalitat no ha complert amb els acords que hi havia hagut en el Parlament amb la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. I a data d’avui a Catalunya hi hauria d’haver un parc públic de lloguer però no arriba ni al 3%.
Per altra banda, a Santa Coloma de Gramenet, des de 1990 (i fins 2014) es van construir en sòl públic 1.587 habitatges de protecció oficial destinats majoritàriament a la venda i només 143 al lloguer, perdent sòl i un important parc d’habitatge públic que passarà al mercat lliure. A principi de la legislatura (2019) l’Ajuntament va anunciar un Conveni amb la SAREB (el banc dolent) on es contemplava la cessió de 220 habitatges que s’han convertit només en 60 que diuen estan condicionant des de fa 2 anys i encara no estan acabats.
Allò que exigeix la PAH Gramenet a l’Ajuntament i a l’alcaldessa Núria Parlon és que tots els habitatges que l’Ajuntament diu que ja té o que faran amb els locals convertits en habitatges ho compleixin. I que l’única alternativa quan hi ha desnonaments ha de ser la d’un habitatge social digne per a les famílies vulnerables. No obstant això, l’única solució que donen els Serveis Socials a les famílies i als seus fills és expulsar-les a una pensió fóra de la ciutat.
Vídeo 4/ Intervenció IV:
Preguntes i respostes i comentaris
del públic.
En la darrera part de preguntes i intervencions els ponents i els assistents van plantejar, entre altres temes, que en un estudi del 2017 l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet deia que hi havia 2.717 habitatges buits i d’aquets 550 eren d’entitats financeres. Per això, des del moviment de l’habitatge, quan es demana incrementar el parc d’habitatge públic social no s’està pensant en construir més sinó pensant en tots aquests milers de pisos buits
És urgent crear un parc d’habitatge públic de lloguer. És a dir, un habitatge al qual tenen dret totes les persones encara que no estiguin en situació de vulnerabilitat. Perquè davant la passivitat de l’administració pública en la creació d’un parc d’habitatge social assequible, com tenen altres països europeus, i regular el mercat de lloguer o sortim al carrer de manera que ens fem escoltar o el problema de l’accés a l’habitatge no pararà. I ben aviat, tal i com està la situació, no només les famílies vulnerables, sinó també les persones que tenen una feina es veuran en aquesta situació perquè no hi ha (o no hi haurà) manera de pagar el lloguer.
Per altra banda, s’ha de tenir molt en compte l’impacte psicològic que tenen els desnonaments sobre les famílies i especialment sobre els infants i aquest és un tema molt important i de conseqüències greus en el que s’hi tindria d’implicar tota la societat.