Gramenet.TV 

 Aquesta pàgina recull la història i l'actualitat dels moviments socials i entitats populars i el testimoni amb entrevistes als actors.

CONFINAMENT
Exposició a l’Ateneu Julia Romera

VIVÈNCIES DE LA PANDÈMIA

Segur que no ha estat gens fàcil resumir en unes 250 instantànies el que hem viscut des del famós divendres 13 de març, el dia en què van tancar les escoles i els equipaments i serveis no essencials. Tot anunciava que la nostra vida canviaria. Aquella estranya “grip” que venia d’Orient, aquell virus en forma de corona, germà del que anys enrere havíem conegut com el Sars - aquella també estranya grip del pollastre-,   arribava sense que fóssim conscients de seu poder mortífer. El 14 de març el govern central declarava l’estat d’alarma i centralitzava la gestió de la pandèmia. A prop nostre, en la Conca d’Òdena, sofrien el que per als altres encara havia de venir.

Es buidaven els carrers, es tancaven fronteres, es reduïda l’activitat econòmica a mínims, autobusos i metros circulaven buits i les compres al súper  prenien el caire de resistir un setge. I, per a la majoria, van venir els dies sense sortir de casa. El metro quadrat de terrassa, pati, jardinet o balcó mai havia tingut un preu emocional tan alt. I mai els qui tenen gos havien viscut uns espais de llibertat tan diferents de la resta dels mortals.

Començava una altra vida online: treball, escola, compres, gimnàstica, reunions, trobades familiars i d’amics, un munt de watsaps  de tota mena al dia, concerts en què cada u toca a casa, corals assajant per separat, programes de tele enregistrats en format casolà, grups de toquen al terrat... I la cuina transformada en un obrador de pastisseria o en una fleca; el menjador, en una sala polivalent de jocs, teletreball, escola, i trobades per skipe; i les habitacions en petits gimnasos, en despatxos, en consultoris mèdics, en platós i en estudis de ràdio i també en tallers de confecció solidària de mascaretes, bates i el que calgués.

Hem viscut molt pendents de les pantalles tement cada dia les terribles xifres del  “parte mèdic” i  esperant  el doblegament del pic o el resultat d’algun dels molts assajos mèdics. Sofríem amb el drama de les residències, amb el  camp de batalla de les ucis, amb el  ball dels tests, amb la duresa de la primera línia... I hem patit el flagell de la malaltia i de la mort entre nosaltres. La mort sense companyia ni comiat. La mort sense petons ni abraçades; amb les llàgrimes compartides de lluny i amb l’escalf transmès per les pantalles.

Ens hem trucat i ens hem escrit molt, per donar-nos ànims, per fer-nos companyia, per fer-ho tot més suportable. I hem quedat amb els veïns per aplaudir els sanitaris. I hem compartit bromes, receptes de cuina, memes “tontos”, sortides en les franges horàries, vídeos més o menys artístics, reivindicacions i protestes, cançons sentides, emocions a flor de pell i de veu, “bons dies” i “bones nits”, el florir de les plantes, la vida de les “mascotes”,  sortides i postes de sol des de la finestra, aficions i entreteniments, el pa una mica estopenc acabat de sortir del forn...

I la vida que seguia..., el calendari inexorable... la inalterable roda del temps... Una Setmana Santa sense ritual religiós, ni vacances ni padrins i fillols compartint mona; un Sant Jordi amb roses de paper als balcons; un  Sant Joan amb revetlla en petit comitè... I la incerta arribada de l’estiu.

Amb mascaretes, amb gel desinfectant, mantenint la distància social... ajornant moltes coses per quan es pugui... a poc a poc, hem tornat als carrers, a gaudir de la natura, a trobar-nos amb família i amics, a ser com sempre hem sigut: gent comunicativa i amb conviccions socials que no poden deixar aparcades reivindicacions històriques i reivindicacions presents. La lluita per la sanitat pública, per una ciutat més que mai respectuosa del medi ambient, contra la xacra de les violències masclistes i per la solidaritat que no deixi ningú enrere,  no es poden separar de la vivència de la pandèmia.

L’exposició de l’Ateneu Júlia Romera sobre experiències personals durant el confinament per la COVID-19 recull el que han estat aquests darrers tres mesos i mig en les nostres vides . Serà , i és, memòria individual i col·lectiva. Esperem que ben aviat sigui memòria històrica.

Agustina Rico

 
Asignación
Instagram