(Clica damunt per descarregar-ho)
EL RAVAL – Albert Fabà
(Aquí teniu el llibret en pdf 7.43 KB, però val la pena)
El Raval no sempre s'ha conegut per aquest mateix nom. Als anys trenta hi havia gent que coneixia els carrers propers a l'Avinguda Santa Rosa, amb aquest nom (Santa Rosa), el Motocròs eren els PIns... Aleshores hi havia molt poques cases, les dels carrer dels Espriu, un dels més antics del barri; els habitatges que es van anar construint a banda i banda de la carretera de Sant Adrià; les del carrer Ginesta i Pons i Pons, on s'hi havien parcel·lat els camps de conreu. Més endavant les cases s'estengueren, arreu, com una foguerada, tret de la zona de Els Pins que restà lliure. S'hi estengueren les societats com ara la Joventut del Raval, que tenia un quadre escènic. A la República es canviaren els noms d'alguns carrers: la carreterera de Sant Adrià s'anomenà Avinguda de la República, posem per cas. Quan s'alçaren els militars, al 1936, gent del barri participà en l'assalt de les caserenes de Sant Andreu. Vingueren després els afusellaments i la repressió. Als anys seixanta el barri quedà atapeït de cases, baixes la majoria, moltes d'autoconstrucció, en condicions totalment insalubres. Es feu la parròquia. I el Centre Social. I l'Associació de Veïns, que encapçala l'onada reivindicativa per millorar el barri i les condicions de vida dels seus habitants: la lluita pels semàfors, per evitar que es construís al Motocròs (el lloc on abans hi havia els pins, ja desapareguts)... El quadern es clou amb la lluita contra el desterrament de Josep Pitarque, aleshores president de l'Associació de Veïns, que encara cuejava.