Jaume Sayrach l'adeu a un capellà atípic que volia canviar el món.
Josep Casualleras Nualart
(Publicat al Capvespre i a Vilaweb el dia 3/01/2023)
JAUME-P. SAYRACH, MEMÒRIA DE LA SANTA COLOMA MODERNA
(31-X-1929 1-I-2023)
Jaume-Patriç Sayrach Fatjó dels Xiprers va ser tota la vida un home d’acció i de compromís. Acaba de morir als 93 anys, escrivint diàriament al seu blog Capvespre, repassant feines que hauria volgut acabar i amb l’agenda farcida de trobades i projectes per a l’any vinent, el 2023, com havia fet sempre. Activista social i cultural durant mig segle a Santa Coloma de Gramenet, va ser en la seva joventut un d’aquells capellans “rojos” dels anys 60 i 70 que van sacsejar i dinamitzar barris on mancava el més bàsic, però que bullien d’una vida jove que volia construir un futur millor.
Havia nascut la vigília de Tots Sants de l’any 1929 a Barcelona, tercer fill de l’arquitecte Manuel Sayrach i de Montserrat Fatjó dels Xiprers, filla d’una família de la noblesa rural del Vallès. Manuel i Montserrat van morir joves i els seus cinc fills van viure ja orfes els durs avatars de la guerra civil i la postguerra. Jaume ha estat el darrer a morir d’aquells germans que al llarg de les seves vides van mostrar els principis de catalanitat, amor a la cultura i valors cristians que els havien inculcat els seus pares i el seu entorn familiar. Va començar els estudis del medicina però va abandonar-los per fer-se sacerdot. Ordenat l’any 1957, va exercir com a vicari durant tres anys a Vilafranca del Penedès i dos al Poblenou de Barcelona, barri on fundà la revista Quatre Cantons i s’inicià en la pastoral obrera. Tant a Vilafranca com al Poblenou, Sayrach deixà una petja encara avui recordada i valorada. Després de llicenciar-se en Teologia a Roma el 1965, el bisbe Gregorio Modrego el destinà al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, per fundar Sant Joan Baptista, una de les noves parròquies creades en la població colomenca, que vivia en plena voràgine immigratòria. En aquelles parròquies germinà el moviment de la JOC i s’hi va reformar la pastoral d’acord amb l’esperit del Concili Vaticà II.
Jaume Sayrach fundà l’any 1969 la revista Grama, referent del periodisme popular i comarcal, i en va ser el primer director. Grama denunciava la precarietat de l’urbanisme colomenc i la manca de serveis i equipaments de la ciutat. Sayrach i l’arquitecte colomenc Xavier Valls, mort a l’atemptat d’Hipercor, són figures fonamentals en la construcció del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, un pla urbanístic per a una ciutat completa fet a partir de les reivindicacions veïnals. L’any 1979 es presentà a les eleccions municipals com a independent en les llistes del PSUC animat pel seu amic Lluís Hernàndez, també capellà, que esdevindria alcalde. Sayrach és nomenat regidor d’Urbanisme i posa en marxa el Pla Estratègic Santa Coloma 2000. Ja fora de l’Ajuntament, l’any 1987 funda el Centre de Normalització Lingüística que “bateja” amb el nom de L’Heura i inicia una incansable activitat social i editora que s’estén fins al final de la seva vida. A L’Heura crea col·leccions de quaderns d’història de la ciutat i de biografies de personatges destacats. També des de L’Heura organitza l’agermanament de les poblacions anomenades Santa Coloma de la península ibèrica i França. Funda més endavant el Club de Sortides i Debats i el 1996 funda l’Associació Fòrum-Grama, amb una revista mensual i una editorial. Fòrum-Grama es convertí, com havia estat Grama, en una escola de periodisme i en un mitjà que potenciava el debat i la vida cultural de la ciutat. Com a editor, Sayrach ha publicat una quinzena de llibres i com a autor n’ha escrit tretze, que versen sobre experiència i reflexió personals, memòria històrica i personatges colomencs.
Sempre inquiet i sempre atent al batec de la ciutat i del país, se’l podia veure en actes, reunions i concentracions, tot i les severes afeccions cardíaques que el van portar en nombroses ocasions a l’hospital de Can Ruti, pel qual sentia un gran afecte i agraïment. I sempre estava obert a fer petar la xerrada o a un dinar o una trobada amb els amics. Fins que la malaltia li ho va permetre, passejava per la riba del Besòs, per l’inacabat parc de Can Zam, pel qual tant havia lluitat, o s’acostava fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra o els voltants del Turó del Pollo, que tant estimava.
L’any 2005 funda l’Associació Amics i Amigues del Fondo, per preservar i difondre la història del barri i de la seva gent amb el blog enelFondo, creat pel periodista Eugeni Madueño, com a eina. El 2007 li és atorgat el premi Ciutat de Santa Coloma per la seva trajectòria de dedicació a la ciutat. Una comissió de persones vinculades amb en Jaume i amb el barri van aconseguir que la sala d’actes de la biblioteca del Fondo porti el seu nom des de 2015 i crear l’espai Sayrach, on es vetllarà per conservar i difondre el seu llegat.
Des de la residència de les Germanetes del Pobres de la plaça de Tetuan, “la meva darrera casa”, ha viscut amb serenitat la seva darrera etapa, conreant sens treva l’amistat i el debat. Fa ben poc ha aconseguit de fer arribar al Papa Francesc els seus escrits sobre el desig d’una església més pobra i evangèlica. Es declarava confiat i expectant a l’espera de la vella Dama, com ell i el seu amic el poeta Màrius Sampere en deien de l’arribada de la mort.
Agustina Rico
Jaume P. Sayrach ens ha deixat amb la serenor i els ànims de sempre. Més de mig segle, dels seus 93 anys, els ha viscut a Santa Coloma. A la ciutat ha deixat l’empremta inesborrable del seu treball i de la seva personalitat. Els anys 60 i 70, com a capellà a la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo i amb la fundació de la revista Grama. Amb l’arribada de la democràcia, com a regidor d’urbanisme al primer Ajuntament democràtic i com a director del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. I al llarg de la seva vida, com a impulsor de nombrosos projectes ciutadans entre els quals destaquen Fòrum-Grama, el Club de Debats i el Grup de Cultura Popular del Fondo, a més de la publicació d’una dotzena de llibres.
En Jaume s’ha definit ell mateix com un home que camina. A principis d’estiu de l’any 2021 vam passar un dia amb ell en dos llocs de Santa Coloma que tenen un simbolisme especial. Va ser una trobada per gaudir de la natura i de l’amistat tot reflexionant sobre el camí que és la vida, i sobre el final d’aquest camí, la mort. Al matí, vam passejar pel Turó del Pollo, al cim del qual hi ha l’assentament del Poblat Ibèric Puig Castellar. És un espai fundacional per als colomencs i un indret on s’agermanen la història, la cultura i una natura esplèndida per sobre de l’entramat urbà. A la tarda, vam seguir la conversa a la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo, on arribà com a jove capellà impulsor de la JOC els anys 60.
Va ser un dia per a la conversa, per al balanç i per fer un agraït cant a la vida.
Josep Pitarque - Elvira Ruiz - Agustina Rico
