A MIQUEL GRAU:

L'Ajuntament d'Alacant honora la memòria de Miquel Grau, lluitador per "guanyar la llibertat", tal com va cantar Al Tall, que va ser assassinat pels feixistes quan penjava cartells convocant a la manifestació del 9 d'octubre de 1977, per reivindicar la nostra llibertat com a poble.

Per fi es fa justícia amb la seua memòria!



https://www.facebook.com/coaliciocompromis

Per cridar: 'Vull l'Estatut',
ai! A Miquel assassinaren;
açò passà en Alacant,
en Alacant el mataren.
Ja el porten a soterrar,
ai! l'acompanya tot el poble;
no poguérem dir-li adéu,
soledat de l'ai, ai, ai,
perquè el taüt ens furtaren.
Per guanyar la llibertat,
ai! quants germans tenen de caure!
Miquel Grau ja no està açí,
soledat de l'ai, ai, ai,
quan avui tots l'esperàvem

 

Al Tall - A Miquel Grau - SG 1978

 

Alacant reconeix finalment la memòria de Miquel Grau

L'ajuntament anuncia que dedicarà un carrer al militant del MCPV assassinat el 1977 quan penjava cartells convocant a la Diada

  Divendres  31.07.2015

La memòria de Miquel Grau serà finalment restituida a Alacant. L’ajuntament ha aprovat concedir a aquest militant del Moviment Comunista del País Valencià, assassinat el 1977, la medalla d’Or de la ciutat a títol pòstum. També es retolarà amb el seu nom un carrer de la ciutat.

Miquel Grau va ser assassinat el 1977 quan enganxava cartells cridant a la que anava a ser la primera Diada legal del 9 d’octubre. El sis d’octubre Grau va rebre un cop amb una pedra llançada des d’un balcó i deu  dies després va morir a l’Hospital a conseqüència de les ferides rebudes per aquell impacte. El seu assassí, M. Panadero, va ser condemnat per homicidi però el govern d’UCD el va indultar. Actualment treballa de procurador als tribunals.

L’enterrament de Grau va constituir una gran manifestació de dol amb milers de persones acompanyant el taüt, que va ser segrestat per la policia.

La mort de Miquel Grau va sacsejar la política valenciana, convertint-lo en un símbol del valencianisme i l’esquerra. En la seua memòria el grup Al Tall va composar la cançó ‘A Miquel Grau’.

Traduït i copiat de http://www.llumquinonero.es/

Llum Quiñonero

Relatos, cuerpos, historias para ser contadas


Miguel Grau, trenta-vuit anys després

31 juliol 2015

Ahir, durant la celebració del primer ple ordinari de la nova corporació municipal, a Alacant i per unanimitat es va aprovar les propostes del grup Compromís de concedir-li a Miguel Grau la Medalla d'Or de la ciutat i la col·locació a la plaça dels Estels, el lloc on Panadero Sandoval va atemptar contra la seva vida, d'una placa informativa dels fets.


A més, el ple, per unanimitat, va acordar elevar al Consell la proposta que li sigui concedida l'Alta distinció de la Generalitat


A la sala de plens, Jose Ramón i Fina Grau, germans de Miguel amb els seus fills. Al meu costat, Llanos Frias.

Per fi, un carrer alacantí portarà el nom de Miguel Grau

30 juliol 2015


 

Manifestació a València, 9 d'Octubre de 1977

Avui, 30 d juliol de 2015, el ple de l'Ajuntament d'Alacant decidirà posar el nom de Miguel Grau a un carrer de la ciutat. Per fi el reconeixement a la lluita per la llibertat. Gràcies a aquest govern tripartit que ho farà possible.

Han passat 38 anys des de aquell 5 d'octubre del 1977 que Miguel Grau, soldat de permís, se sumés a un grup de militants del llavors Moviment Comunista del País València, per enganxar els cartells que convocaven la primera manifestació unitària de totes les forces democràtiques, després de la mort de Franco.

Va ser a la plaça dels Estels, part del que llavors, la mateixa policia i els sectors d'ultradreta, deien zona nacional.

Tot just quatre joves, Miguel, Javier, Juan Ángel i jo mateixa per omplir la plaça amb la quadribarrada recolzada per totes les organitzacions. Seria la primera manifestació unitària en defensa de les llibertats nacionals, de la llengua valenciana, de l'autogovern. Però l'acció de l'extrema dreta va convertir la jornada en un acte de dol. Miguel va caure abatut per un enorme tros de mur que Miguel Ángel Panadero Sandoval va llaçar des del balcó de la seva casa i que va venir a estavellar al cap de Miguel.

Va estar en coma deu dies, sense possibilitat de recuperació. La ciutat sencera va convertir el seu enterrament en un dol contra els qui seguien sembrant el terror davant les llibertats que amb prou feines treia el cap.

Tots, en totes les comarques valencianes, des de la Baix Segura al Maestrat, vam ser Miguel Grau durant aquella nostra Transició. Tots vam saber, des de la seva mort, que aquell maó seguia amenaçant el nostre cap.

Miguel Grau, la família, els companys, els seus amics de llavors, la gent que el va estimar  i els milers de persones que van sentir que la vida de tots, que les llibertats de tots, estaven en joc, sabem el significat que té que un ple de l'Ajuntament de la ciutat, per fi, posi el seu nom a un carrer. Han estat necessàries gairebé quatre dècades. És temps ja d'explicar la nostra Història. De treure-la del armari i donar-li vols, aire, llibertat.


A baix: Miguel Grau el 26 de desembre de 1976. A la dreta, 16 d'octubre de 1977. La policia deté el seguici de dol. Després, arrabassaria a la gent el taüt. A sota, el cartell que aquella nit enganxàvem a la plaça dels Estels i que li va costar la vida a Miguel.





16 d'octubre de 1977. La policia deté el seguici de dol. Després, arrabassaria a la gent el taüt


Miguel Grau el 26 de desembre de 1976


 

el cartell que aquella nit enganxàvem a la plaça dels Estels i que li va costar la vida a Miguel.

Aquest és el cartell que li va costar la vida a Miguel Grau