Publicació disponible el dia 13 de febrer de 2019
Lluitant per la dignitat
En aquest capítol veurem com recorden i valoren el seu pas per la revista tres personatges molt lligats a Grama i a la ciutat: Lluís Tarrasón, Marcelo López i Joan Tudela.
Lluís Tarrasón
Lluís va ser un dels fundadors de Grama. Ens explica com van ser els seus inicis, el paper d’en Jaume Sayrach, el voluntarisme que hi posaven els joves redactors, el record
d’alguns companys, la inquietud política-revolucionària que els movia, la seva ingenuïtat, els inacabables debats i d’orientació política de la revista, etc.
Marcelo López
Fill de l’emigració Manxega, Marcelo explica com va trobar en Grama una forma de canalitzar les seves inquietuds socials i polítiques, així com l’eina que es necessitava per denunciar la greu situació urbanística en la qual es trobaven els diferents barris de la
ciutat.
Joan Tudela
En Tudela, que va arribar a ser director de Grama, ens explica com aquesta revista va significar el que anomena “anys d’aprenentatge” com a periodista. Feien de corresponsals de la premsa generalista de Barcelona i això va permetre que la visió que es tenia de la nostra ciutat a Catalunya fos la que s’expressava a Grama. Això va contribuir a matisar la idea negativa que es tenia d’una ciutat dormitori de la qual alguns deien “la ciutat sense llei”.
Una eina per reconstruir la història
1. Grama ha estat uns dels fenòmens més importants de la recent història de Gramenet.
2. Grama va ser una eina de denúncia que es va obrir en un context molt difícil: els darrers anys de la Dictadura i en un context d’increment de la repressió.
3. Grama va ser una eina de cohesió de l’antifranquisme local i va permetre ampliar la base d’acció contra la Dictadura.
4. Grama va ser l’evidència del compromís del “curas rojos” en l’acció popular contra el franquisme.
5. Grama va permetre augmentar les esperances d’aquells que, sense ser en l’activisme antifranquista, anaven perdent la por al compromís.
6. Grama va suposar un lloc de trobada de les classes mitjanes i les classes treballadores de Gramenet en la lluita comú contra la Dictadura.
7. Grama va ser l’altaveu de les clandestines forces polítiques de la localitat.
8. Grama va permetre fer visible les propostes de canvi i transformació d’una ciutatdormitori destrossada per l’especulació immobiliària: Pla Popular.
9. Grama va ser una escola de periodisme per a joves que amb els anys treballarien en grans mitjans de comunicació.
10.Grama ÉS en el nostre present, l’eina més important per reconstruir la història del tardo-franquisme i la Transició a la nostra ciutat.
Juanjo Gallardo. Historiador