Rafael Mares Luján recita en aquest vídeo una composició pròpia en la qual relata la seva atzarosa arribada com a immigrant a Barcelona, on va ser detingut només arribar tot i portar bons informes de l’alcalde del seu poble. Després d’aquesta dolorosa experiència, s’instal·là a Barcelona i Santa Coloma, on ha desenvolupat la seva vida. De forma sentida, utilitzant un mitjà de la cultura popular viu en moltes zones com és explicar històries en forma de romanç recitat de memòria, Rafael explica aquesta pàgina de la seva vida, mostra amor i agraïment a  Catalunya com a terra d’acollida i recorda la seva terra de naixença, que la porta dins el cor.

Annex històric:

Durant els anys 40 i 50 molts joves de l’Espanya rural van decidir emigrar cap a Catalunya  atrets per les perspectives de futur que coneixien a través de família o paisans que ja hi eren. Les autoritats franquistes limitaven la llibertat de residència, especialment a les grans ciutats, on el control dels individus era més difícil. Per aquest motiu, va aparèixer la figura, avui molt sorprenent, de l’immigrant espanyol il·legal o “sense papers”. Si no es tenia feina ni domicili, per ser “legal” en una ciutat com Barcelona calia demostrar algun vincle amb la població anterior a l’esclat de la guerra civil. El Govern Civil de Barcelona instal·là al Palau de les Missions de Montjuïc un centre de detenció dels immigrants que arribaven de manera espontània. El van anomenar Centro de Clasificación de Indigentes. Moltes detencions s’efectuaven només arribar a l’estació de França i milers de persones van ser retornades als seus llocs d’origen.