Publicació disponible el dia 26 de desembre de 2018

Un instrument de consciència

Grama va néixer el gener del 1969 aprofitant l’escletxa que obria la “llei Fraga” i amb la cobertura legal, com a editores, de les parròquies de Santa Coloma. Jaume P. Sayrach, que en va ser fundador, i Eugeni Madueño, redactor i director, n’expliquen els orígens, l’esperit popular i les raons de la desaparició. “La població va trobar un instrument que li
donava un pensament, una consciència i un objectiu de lluita: treballar per canviar la ciutat”, explica Sayrach. Madueño remarca que va ser una escola de periodistes, i que també hi havia molts “grameros” que després es van decantar per la política. De fet, convenen que durant molt de temps hi va haver un pugna per la politització de la revista.
Les pàgines de Grama són història viva d’una ciutat d’al·luvió, forjada per les reivindicacions dels barris. Sayrach i Madueño recorden els mítics números del “Mono” i del Pla Popular. Maria Josep Olivé hi va escriure molts articles sobre urbanisme i, en aquest capítol, també parla de Xavier Valls i del que va significar el pla d’alternatives.

Odei Antxustegi-Etxearte. Periodista